S'hort d'en Joan

Es blog d'en Joan Mascaró Mascaró

La neu que tot ho tapa

Els personatges que ens descriu n’Esperança Camps a les seues novel·les són d’aquells que te deixen empremta. De fet, no comparteixes el que fan ni el que pensen, però te són tan proxims que fa que els entenguis com si ja els coneguessis. A Naufragi a la neu, la seua protagonista no ho té fàcil. La seua vida ha estat dura, immersa dins un cercle viciós de fuites i adiccions, i sense res ni ningú on agafar-se. Ara, el fet de posar-se a escriure una novel·la és una oportunitat que té per replantejar-se la vida i mirar de retrobar-se amb ella mateixa. Anam coneixent a na Cristina, aquesta dona que fuig de tot i de tothom, i paral·lelament també a n’en Paco el Moix, el desgraciat protagonista de la seua novel·la, que planeja un assalt a una oficina bancària que figura que li ha de permetre retirar-se per sempre.

Portada de la nova novel·la d’Esperança Camps, Premi Blai Bellver de Narrativa-Ciutat de Xàtiva que edita Bromera.

N’Esperança Camps empra un vocabulari molt dur. De les boques dels seus protagonistes no surten paraules agradables. No pretenen seduir-nos, ni amagar-se darrera d’una falsa realitat. Des del principi mostren les seues cartes i un ja pot intuir còm aniran les coses. Tot i així, amb tot, la història atrapa el lector dins aquest món blanc, simbolitzat per la neu, on sembla que tot és perfecte i que les coses poden començar de nou, com en una pàgina en blanc a punt per estrenar-se. Però la neu, amb la seua blancor, només cobreix, i una vegada es fon tot torna a ser igual, o no… perquè com que és més brut en realitat sembla pitjor. Igualment, totes les paraules que na Cristina empra són fruit de la seua buidor, de la seua incapacitat d’estimar, no només als altres, sinó sobretot a ella mateixa. I per açò mateix la seua novel·la és la història d’un fracàs, d’un naufragi on no hi ha salvació possible.

Tot plegat, el retrat de na Cristina i d’en Paco el Moix, envoltats de les altres veus que els acompanyen, ens mostren un paisatge en que podem reconèixer molts dels mals que assolen la nostra societat actual, on l’egoisme, la manca de respecte envers els altres, són el nostre pa de cada dia. I on tothom carrega com pot la seua angoixa vital, moltes vegades disfressada d’una superficialitat i banalitat que tot ho ompl i que no mena aumon.

Dins les seues novel·les, a n’Esperança li agrada fer l’ullet a la seua terra, Menorca, i aquesta vegada també ho fa. Sempre és agradable per a un illenc llegir qualque obra on pots trobar paisatges, noms, paraules, inclús un bocí d’una cançó dels Ja T’ho Diré. Tot açò incrementa aquesta sensació de proximitat que comentàvem al principi, perquè tot el que ens descriu no és res que no coneguem. I encara que sigui una ficció, és allò que en deim una ficció basada en la realitat. I tal com està el món, aquesta realitat moltes vegades la supera, a la ficció, i els personatges que n’Esperança ens descriu són benets comparats amb els llops que ens trobam cada dia als diaris i als mitjans de comunicació de masses.

*** Escrit sobre Naufragi a la neu d’Esperança Camps (Ciutadella, 1964). Novel·la guanyadora del Premi Blai Bellver de Narrativa-Ciutat de Xàtiva. Editat per Bromera com a nombre 218 de la col·lecció L’Eclèctica. 216 pàgines. En podeu veure la fitxa i llegir-ne un fragment d’unes 25 pàgines aquí: http://www.bromera.com/fitxa-llibre-coleccions/items/naufragi-a-la-neu.html

NOTES APART: Aquesta entrada no només l’he creada jo, sinó que la signa L.M. Mascaró, que en realitat és un pseudònim que m’acull a jo i a na Caterina Triay i que empram quan el total de la producció està feta a quatre mans.

A continuació, com a complement a n’aquest escrit sobre Naufragi a la neu, deixaré l’enllaç a una entrevista publicada al digital de cultura www.nuvol.com i que li vaig fer a n’Esperança Camps a principis del darrer mes d’agost a Ciutadella, tot després de publicar-se per part de l’editorial Moll la seua primera novel·la breu, Col·lecció particular: http://www.nuvol.com/entrevistes/esperanca-camps-qui-doblers-toca-ses-mans-se-nunta/. Dies després de publicar-se a Núvol, l’entrevista també va poder llegir-se a Vilaweb (http://www.vilaweb.cat/noticia/4034182/20120823/esperanca-camps-qui-doblers-toca-ses-mans-nunta.html).

Anuncis

Els comentaris estan tancats.